dimarts, 16 de març del 2010
Ier S'AMORRA-AMORRA DEL MARESME
La regata consistirà en recorrer una distancia d'una milla nàutica (1.842 metres) amb sortida i arribada des de la sorra de la platja amb una ciavoga.
Us convidem a venir i gaudir de l'esdeveniment!
dimecres, 3 de març del 2010
De la nostra història. La bandera de Mataró

Aquesta que veieu es la bandera de Mataró. Pels mataronins es una de les nostres referencies l'hem vist a les grans diades de la ciutat: Sant Jordi, les Santes, el Nadal, any rera any ha significat que hi havia quelcom d'important pels mataronins. La veiem onejar a l'Ajuntament acompanyan les banderes de Catalunya, Espanya i la Unió Europea i de fa uns anys la veiem al moll de llevant del port de Mataro.
Però aquesta bandera d'on surt? I per que es tant important per a la ciutat que la propia ciutat l'ha adoptat com a "senyera"?
Aquesta bandera es el simbol de l'estreta relació de Mataró que va tenir amb el mar fins les darreries del segle XIX. Te el seu origen a una ordre ministerial del 1845 amb la que es dividia administrativament el litoral espanyol en 29 provincies maritimes. L'ordre ministerial a més establia que els vaixells mercants matriculats a cada una de les zones havien d'anar identificats amb la bandera identificativa de cadascuna de les províncies. Al front de cada província hi ha la Capitania Maritima.
La provincia maritima de Mataró va tenir el seu origen, doncs, el 1845 i va ser suprimida el 1867. Aquesta província anava geogràficament desde el turó de Montgat fins a les muntanyes de Sant Grau al límit entre Tossa i Sant Feliu de Guixols. Estava dividida en cinc districtes: Masnou, Mataró, Arenys, Blanes i Lloret. L'any 1867 es produí una nova organització administrativa del litoral i la provincia maritima de Mataró va desapareixer passant a ser un districte "excepcional" de la provincia de Barcelona.
No obstant la poca durada temporal de la Capitania de Mataró, la ciutat ja tenia una relació privilegiada amb el mar. Mataró visqué una epòca d'or en la construcció naval al ségle XVIII i a la década dels 50 del ségle XIX, periodes en els que es construïren naus de gran tonatge a les drassanes de Mataró (fins a tres naus simultaniament) i es contava amb una matrícula marítima nombrosa fins al punt de que l'Ajuntament va obrir una escola nàutica pròpia.
Aqui en teniu un exemple d'un vaixell construït a les nostres platjes:

Qui tingui una mica més de curiositat pot buscar informació a la Wikipedia a l'article sobre les províncies maritimes i a un interessantissim llibre titulat: "Els constructors navals de l'ex-província marítima de Mataró" de J. Llovet.
diumenge, 14 de febrer del 2010
Llenguatge marineru III
LES MANIOBRES
Remar: O vogar. Acció de donar impuls a una embarcació mitjançant els rems. Quan es rema l'embarcació es impulsada seguint un rumb de proa.
Ciar: Acció de donar impuls a una embarcació mitjançant els rems seguint un rumb de popa.
Clavar: (els rems) Submergir la pala del rem a l'aigua, mantenint la canya del rem perpendicular a l'eix de crugia. Amb aquesta acció es vol frenar l'embarcació o realitzar una ciavoga.
Ciavoga: Girar una embarcació dins el menor espai possible ciant amb els rems d'una banda i vogant amb els de l'altra.
Amarrar: Posicionar una embarcació al seu lloc al mollo o pantalà i fixar-la amb cabs.
Amorrar: (també dit s'amorra amorra) 1.Clavar-se de proa a la sorra de la platja, en un banc de sorra, etc. 2. Enfonsar-se de proa més del compte mentre es navega.
divendres, 12 de febrer del 2010
CALÇOTADA (Per que no tot es vogar)

Avui hem de donar les gracies als companys nascuts al gener que van decidir celebrar els seus cumpleanys convidant-nos el dissabte passat a una calçotada. Al final hem sigut 25! I... Quin tiberi! Més de 300 calçots, costelletes de xai, butifarres, bratwurst i vi calent alemanys autèntics, l'amanideta per que passi tanta carn, postres i café. No se'n podia demanar més. Aqui teniu una foto de tots ells amb el seu coco corresponent.
També ha sigut el dia que hem conegut la Maria i tothom ha quedat enamorat. Quina nena més maca! I forta, l'he tinguda una estoneta i com s'estirava i feia força. Una cosa tan petita!
Ah, també hem muntat els interiors del llagut, que sembla nou de trinca, tot pintadet i amb el casc reparat. Quin goig que fa ara. Ja veuràs a Orio quina bona fila que farem. Gracies comissió de manteniment!!
I aqui van més fotos de l'event:
dimecres, 10 de febrer del 2010
REGATA PER SANTES I CALENDARI DEFINITIU
Es una gran noticia per tots, pel rem per la major difusió que tindrà, pels Capgrossos, en especial per la secció de rem, per que reforçarà la imatge d'associació forta i present a la ciutat i per la ciutat per que inclourà una nova activitat que promocionarà els esports nàutics.
No cal dir que davant d'una cita tan important tots els vogadors ens haurem d'implicar al màxim i que agraïrem el màxim suport i ajudes vinguin d'on vinguin.
I ara us passo el calendari de la Lliga Catalana amb les localitzacions:
06 de Juny Regata Llarga Distancia Badalona
20 de Juny I Regata de la Lliga Catalana de Llagut Badalona
04 de Juliol II Regata de la Lliga Catalana de Llagut Flix
18 de Juliol III Regata de la Lliga Catalana de Llagut Mataró
08 d'Agost IV Regata de la Lliga Catalana de Llagut Lloret
29 d'Agost V Regata de la Lliga Catalana de Llagut Lloret
05 de Setembre VI Regata de la Lliga Catalana de Llagut Cambrils
19 de Setembre VII Regata de la Lliga Catalana de Llagut Colera
25-26 de Setembre Campionat de Catalunya Deltebre
Be doncs, anims a tothom, ens espera moolta feina.
dilluns, 1 de febrer del 2010
Llenguatge marineru II
"El vogador"
Rem: Peça de fusta o d'altres materials aproximadament cilíndrica en una part i plana a l'extrem oposat que s'utilitza per propulsar una embarcació. Al llagut, els rems han de ser simétrics respecte del seu eix longitudinal i la seva pala ha de ser plana.
Canya: Part del rem compresa entre l'empunyadura i la pala. Pot ser cilíndrica o aproximadament cilíndrica. En algunes ocasions pot presentar una part de secció cuadrada o rectangular que es fa servir de contrapes.
Empunyadura: O guió, Part del rem que aferren els vogadors. Pot ser de fusta o d'altres materials (goma) no lliscants que facilitin el control del rem.
Pala: Part del rem que submergida dona impuls a l'embarcació. Pot tenir formes diverses siguent les més comunes en forma de cullera o plana.
Tope: Es la peça o mecanisme que impideix la variabilitat de la palanca interior del rem. En el cas del llagut es fa servir un anell de goma.
Palanca interior: Es la distancia entre l'extrem del guió i el tope.
Palanca exterior: Es la distancia entre el tope i l'extrem de la pala.

Estrop: Tros de cap amb que es donen al rem dos o tres voltes folgades, subjectant-les amb un nus, i serveixen de punt de suport d'aquest rem, enganxant el conjunt a l'escàlam.
Orla: Peça longitudinal que finalitza el casc en la seva part superior.
Escalamera: Base de fusta que es fixa sobre l'orla per allotjar l'escàlam. En l'actualitat molts llaguts han substituït la base de fusta per una peça de plàstic que protegeix l'orla del fregament amb el rem.
Escàlam: Peça cilindrica fixada o allotjada a l'escalamera a la que es subjecta el rem mitjançant l'estrop.
Pedalina: Peces o conjunt de peces en les que el vogador recolza els peus per poder augmentar la força per remar.
Banc: Peça o conjunt de peces on el vogador recolza el tronc.
Travesser: Peces disposades de proa a popa, paral·leles a l'eix de crugia que suporten les bancades i pedalines.
Puntal: Peces verticals fixades en un dels seus extrems al casc o a les quadernes destinades a suportar els travessers.
Cremallera base: Peça dentada fixada als travessers que permeten la regulació dels bancs i les pedalines.
Cremallera mòbil: Peça dentada fixada als bancs o les pedalines que permeten regular la posició dels bancs o pedalines sobre la cremallera base.
Cargol de fixació: Cargol que fixa en una posició determinada la pedalina/bancada sobre la cremallera base.
Pom: Peça plàstica amb una femella interior que rosca sobre el cargol de fixació i fixa per pressiò la cremallera mòbil sobre la cremallera base.

Defensa: Element disposat als costats de l'embarcació que la protegeixen d'altres embarcacions o del moll. En l'actualitat les més utilitzades son de cautxu unflades per aire.

Rulo: Defenses per a embarcacions recreatives grans, que per el seu tamany son utilitzades per transportar el llagut per la platja o per petits desplaçaments.
Ballestrinque: Nus per fixar les defenses a més s'utilitza per a subjectar una corda a un pal o masteler, habitualment com amarri ràpid o quan la corda està sotmesa a una tensió constant, ja que el ballestrinque pot afluixar-se si cedeix aquesta tensió.

Pel·lícula
Aqui teniu un enllaç a la noticia apareguda a todoremo.com i clicant a la imatge aneu a la plana web de la pel·lícula "Traineras"
diumenge, 31 de gener del 2010
Llenguatge marineru I
Ara be, quan som dins d'una embarcació per petita i senzilla que sigui, aquests mots comencen a tenir significat i ser útils. O quan aneu a la peixeteria no utilitzeu paraules concretes per definir allò que voleu? Que dieu? "Posi'm un quilo de peix de dalt a la dreta" o "Posa'm un quilo de sardines". Sense voler esteu utilitzant llengüatge del mar!!
Aquest llengüatge es una eina molt útil i us proposo anar profunditzant en ell en aquesta i properes entrades. Només farem esment a aquells mots i expressions que ens poden servir al llagut i fora d'ell. No cal que coneguem les parts d'una vela o que es una botavara o com es diuen tots els caps i cabets que podem trobar a un veler.
Així doncs aqui teniu els mots necessaris per saber qui es qui al llagut i on som dins el llagut.
"Geografia del llagut"
Proa: Part davantera d'una embarcació. També es denomina així al terç anterior de l'embarcació. Es fa servir de punt de referencia, es normal l'expressió "X està a proa de Y".
Popa: Part posterior d'una embarcació. També es denomina així al terç posterior de l'embarcació. S'utilitza de referencia de manera similar a la proa.
Babord: Costat esquerre d'una embarcació mirant cap a proa. Està senyalitzat sempre de color vermell.
Estribord: Costat dret d'una embarcació mirant cap a popa. Està senyalitzat sempre de color verd.
Aleta: Part de la banda de l'embarcació on aquesta es fa més estreta per formar la popa. Existeix una aleta de babord i una d'estribord. (Castells) Gest que fa l'anxaneta d'un castell amb la mà, en el moment de carregar-lo.
Amura: Part de la banda de l'embarcació on aquesta es fa més estreta per formar la proa. Existeix una amura de babord i una amura d'estribord. (Castells) L'anxaneta no fa cap gest que es pugui denominar amura.
Través: Direcció perpendicular al costat de l'embarcació. Part de la banda de l'embarcació compresa entre l'amura i l'aleta.
Casc: Armadura del vaixell que comprèn l'estructura, el folro i la coberta. En el cas del llagut i altres bots a rem fets amb fibra només parlem del folro i l'estructura.
Eix de crugia: Plà que divideix de proa a popa l'embarcació en dos meitats simètriques, banda de babord i banda d'estribord.
Obra viva: Part del casc que queda sota la linia de flotació.
Obra morta: Part del casc que queda sobre la linia de flotació.
A l'imatge podeu veure les parts que us he descrit, tret de l'obra viva i l'obra morta. Els dos cercles, verd i vermell, corresponen als colors propis de babord i estribord, gracies a aquesta senyalització podem saber si una embarcació s'allunya o s'apropa de nosaltres.
"La Tripulació"
Timoner: Situat a popa del llagut, es la persona encarregada del timó i per tant marca el rumb de l'embarcació i dirigeix les maniobres.
Marca: Es el vogador situat més a popa del llagut. Marca el ritme de palada. Poden haver un o dos marques. En el cas del llagut hi ha dos marques asseguts un a cada costat de l'eix de crugia. També se'l denomina popel o primer banc.
Segón banc: Es el vogador o vogadors situats immediatament a proa del marca. En el llagut situats igual que els marques respecte l'eix de crugia.
Tercer banc: Es el vogador o vogadors situats immediatament a proa del segón banc. En el llagut situats igual que els marques respecte l'eix de crugia.
Quart banc: Es el vogador o vogadors situats més a proa. També se'l denomina proel. En el llagut situats igual que els marques respecte l'eix de crugia.
I fins aqui la primera entrega. A la segona entrega trobareu el lèxic de tot alló que fa servir el vogador (rem, escalam, estrop...) i les accions i maniobres més comunes que es duen a terme dins un llagut i a port.
dijous, 28 de gener del 2010
El llaüt del mediterrani
Amb aquest bot s'ha volgut tenir una embarcació comuna per a tot el litoral amb la que els vogadors desde Colliure fins a Malaga poguessin competir en igualtat de condicions, facilitar la celebració de competicions d'ambit superior a l'autonòmic i augmentar d'aquesta manera el nivell del rem en banc fix al nostre litoral. Aquest bot no substitueix al llagut, el falutxo o la jàbega, tots tres amb molt bona salut dins de cada comunitat: Catalunya, Païs Valencià, Murcia i Andalusia, però vol ser un punt d'encontre.
Les principals característiques d'aquest bot son les següents:
Tripulació: Es una configuració 8+ tenim un marca, un proel i tres bancs dobles, aquesta configuració es més propia dels falutxos valencians i de les jágegas malaguenyes.
Mides:
Eslora: 8,5 metres
Manega mínima a la quaderna mestra, mesurada a la linea de flotació a 24 cm de la quilla: 118cm
Puntal mínim a proa: 80cm
Puntal mínim a popa: 60cm
Pes mínim: 150kg
Timò a l'eix
Els escalams seràn lliures i hauràn d'estar situats sobre l'orla.

dimecres, 27 de gener del 2010
Els Capgrossos a la Selecció Catalana
dimarts, 26 de gener del 2010
Nous Llaguts
Així doncs, podrem veure com s'enfronten els primers llaguts fabricats a Tarragona, els populars Amilibia que gairebé es van convertir en un standard i aquests nous llaguts fabricats a Arenys.
Calendari provisional per a la Lliga
20 de Juny I Regata de la Lliga Catalana de Llagut
4 de Juliol II Regata de la Lliga Catalana de Llagut
18 de Juliol III Regata de la Lliga Catalana de Llagut
8 d'Agost IV Regata de la Lliga Catalana de Llagut
29 d'Agost V Regata de la Lliga Catalana de Llagut
5 de Setembre VI Regata de la Lliga Catalana de Llagut
19 de Setembre VII Regata de la Lliga Catalana de Llagut
25-26 de Setembre Campionat de Catalunya
Aquest any es comença la Lliga molt més tard per poder donar lloc a les regates del campionat de Llaüt del Mediterrani, el campionat de Catalunya i el campionat d'Espanya de Llaüt del Mediterrani. Cal dir que aquelles tripulacions que tinguin la possibilitat de participar en les dos competicions tindràn un calendari força atapeït i una temporada llarga, mooolt llarga ja que les regates de la lliga de Llaüt comencen el 21 de Març i practicament i sense solució de continuïtat hauran de seguir amb la Lliga de Llagut. Veurem si aquest model de temporada es factible i si els clubs arriben al final de temporada amb les tripulacions motivades i sense gaires lesions.
diumenge, 17 de gener del 2010
Tecnica del rem a banc fix
Tecnica de rem
Novetats
divendres, 15 de gener del 2010
Després d'uns mesos
Ja fa força temps que no escric al blog, han sigut uns mesos en els que no he pogut seguir l'actualitat del club. Ara he tornat i espero poder anar actualitzant el blog més sovint.
De moment per anar fent boca us deixo enllaços a les fotografies de la passada temporada.
1ª Regata de la temporada: Empuriabrava
2ª Regata de la temporada: Premià
3ª Regata de la temporada: Blanes