Aquest dissabte a les 10 del matí a la platja del Varador a Mataró es celebra la primera regata en format tradicional del Maresme. Organitzada pel Rem Capgrossos Mataró hi participaran a més el Club de Rem Arenys i el Club Nàutic Premià.
La regata consistirà en recorrer una distancia d'una milla nàutica (1.842 metres) amb sortida i arribada des de la sorra de la platja amb una ciavoga.
Us convidem a venir i gaudir de l'esdeveniment!
dimarts, 16 de març del 2010
dimecres, 3 de març del 2010
De la nostra història. La bandera de Mataró
Aquesta que veieu es la bandera de Mataró. Pels mataronins es una de les nostres referencies l'hem vist a les grans diades de la ciutat: Sant Jordi, les Santes, el Nadal, any rera any ha significat que hi havia quelcom d'important pels mataronins. La veiem onejar a l'Ajuntament acompanyan les banderes de Catalunya, Espanya i la Unió Europea i de fa uns anys la veiem al moll de llevant del port de Mataro.
Però aquesta bandera d'on surt? I per que es tant important per a la ciutat que la propia ciutat l'ha adoptat com a "senyera"?
Aquesta bandera es el simbol de l'estreta relació de Mataró que va tenir amb el mar fins les darreries del segle XIX. Te el seu origen a una ordre ministerial del 1845 amb la que es dividia administrativament el litoral espanyol en 29 provincies maritimes. L'ordre ministerial a més establia que els vaixells mercants matriculats a cada una de les zones havien d'anar identificats amb la bandera identificativa de cadascuna de les províncies. Al front de cada província hi ha la Capitania Maritima.
La provincia maritima de Mataró va tenir el seu origen, doncs, el 1845 i va ser suprimida el 1867. Aquesta província anava geogràficament desde el turó de Montgat fins a les muntanyes de Sant Grau al límit entre Tossa i Sant Feliu de Guixols. Estava dividida en cinc districtes: Masnou, Mataró, Arenys, Blanes i Lloret. L'any 1867 es produí una nova organització administrativa del litoral i la provincia maritima de Mataró va desapareixer passant a ser un districte "excepcional" de la provincia de Barcelona.
No obstant la poca durada temporal de la Capitania de Mataró, la ciutat ja tenia una relació privilegiada amb el mar. Mataró visqué una epòca d'or en la construcció naval al ségle XVIII i a la década dels 50 del ségle XIX, periodes en els que es construïren naus de gran tonatge a les drassanes de Mataró (fins a tres naus simultaniament) i es contava amb una matrícula marítima nombrosa fins al punt de que l'Ajuntament va obrir una escola nàutica pròpia.
Aqui en teniu un exemple d'un vaixell construït a les nostres platjes:
Qui tingui una mica més de curiositat pot buscar informació a la Wikipedia a l'article sobre les províncies maritimes i a un interessantissim llibre titulat: "Els constructors navals de l'ex-província marítima de Mataró" de J. Llovet.
diumenge, 14 de febrer del 2010
Llenguatge marineru III
Aquí va la tercera entrega del lèxic mínim que hauriem de coneixer. Aquest cop sobre les maniobres que es fan a un llagut i que com a vogadors hem de saber de que ens parlen.
LES MANIOBRES
Remar: O vogar. Acció de donar impuls a una embarcació mitjançant els rems. Quan es rema l'embarcació es impulsada seguint un rumb de proa.
Ciar: Acció de donar impuls a una embarcació mitjançant els rems seguint un rumb de popa.
Clavar: (els rems) Submergir la pala del rem a l'aigua, mantenint la canya del rem perpendicular a l'eix de crugia. Amb aquesta acció es vol frenar l'embarcació o realitzar una ciavoga.
Ciavoga: Girar una embarcació dins el menor espai possible ciant amb els rems d'una banda i vogant amb els de l'altra.
Amarrar: Posicionar una embarcació al seu lloc al mollo o pantalà i fixar-la amb cabs.
Amorrar: (també dit s'amorra amorra) 1.Clavar-se de proa a la sorra de la platja, en un banc de sorra, etc. 2. Enfonsar-se de proa més del compte mentre es navega.
LES MANIOBRES
Remar: O vogar. Acció de donar impuls a una embarcació mitjançant els rems. Quan es rema l'embarcació es impulsada seguint un rumb de proa.
Ciar: Acció de donar impuls a una embarcació mitjançant els rems seguint un rumb de popa.
Clavar: (els rems) Submergir la pala del rem a l'aigua, mantenint la canya del rem perpendicular a l'eix de crugia. Amb aquesta acció es vol frenar l'embarcació o realitzar una ciavoga.
Ciavoga: Girar una embarcació dins el menor espai possible ciant amb els rems d'una banda i vogant amb els de l'altra.
Amarrar: Posicionar una embarcació al seu lloc al mollo o pantalà i fixar-la amb cabs.
Amorrar: (també dit s'amorra amorra) 1.Clavar-se de proa a la sorra de la platja, en un banc de sorra, etc. 2. Enfonsar-se de proa més del compte mentre es navega.
divendres, 12 de febrer del 2010
CALÇOTADA (Per que no tot es vogar)
Avui hem de donar les gracies als companys nascuts al gener que van decidir celebrar els seus cumpleanys convidant-nos el dissabte passat a una calçotada. Al final hem sigut 25! I... Quin tiberi! Més de 300 calçots, costelletes de xai, butifarres, bratwurst i vi calent alemanys autèntics, l'amanideta per que passi tanta carn, postres i café. No se'n podia demanar més. Aqui teniu una foto de tots ells amb el seu coco corresponent.
Els del gener!També ha sigut el dia que hem conegut la Maria i tothom ha quedat enamorat. Quina nena més maca! I forta, l'he tinguda una estoneta i com s'estirava i feia força. Una cosa tan petita!
Aqui teniu la Maria amb la Joana, guapes, oi?
I el feliç papà, en Manel.Ah, també hem muntat els interiors del llagut, que sembla nou de trinca, tot pintadet i amb el casc reparat. Quin goig que fa ara. Ja veuràs a Orio quina bona fila que farem. Gracies comissió de manteniment!!
I aqui van més fotos de l'event:
Els cuiners de l'event
Segón plat
Pica i pica i tot
La foto típica, calçot en mà just abans de quedar bruts
Fent feina
Seguim
Una de xuladimecres, 10 de febrer del 2010
REGATA PER SANTES I CALENDARI DEFINITIU
En la darrera reunió de la comissió de banc fix de la federació catalana de rem es va fixar el calendari definitiu de la lliga de llagut català. I aquest cop els Capgrossos hi tindrem un paper destacat ja que la federació ha decidit concedir-nos l'organització de la 3era regata de la Lliga. Aquesta regata haurà de tenir lloc el dia 18 de juliol, just en plenes Santes Esportives!
Es una gran noticia per tots, pel rem per la major difusió que tindrà, pels Capgrossos, en especial per la secció de rem, per que reforçarà la imatge d'associació forta i present a la ciutat i per la ciutat per que inclourà una nova activitat que promocionarà els esports nàutics.
No cal dir que davant d'una cita tan important tots els vogadors ens haurem d'implicar al màxim i que agraïrem el màxim suport i ajudes vinguin d'on vinguin.
I ara us passo el calendari de la Lliga Catalana amb les localitzacions:
06 de Juny Regata Llarga Distancia Badalona
20 de Juny I Regata de la Lliga Catalana de Llagut Badalona
04 de Juliol II Regata de la Lliga Catalana de Llagut Flix
18 de Juliol III Regata de la Lliga Catalana de Llagut Mataró
08 d'Agost IV Regata de la Lliga Catalana de Llagut Lloret
29 d'Agost V Regata de la Lliga Catalana de Llagut Lloret
05 de Setembre VI Regata de la Lliga Catalana de Llagut Cambrils
19 de Setembre VII Regata de la Lliga Catalana de Llagut Colera
25-26 de Setembre Campionat de Catalunya Deltebre
Be doncs, anims a tothom, ens espera moolta feina.
Es una gran noticia per tots, pel rem per la major difusió que tindrà, pels Capgrossos, en especial per la secció de rem, per que reforçarà la imatge d'associació forta i present a la ciutat i per la ciutat per que inclourà una nova activitat que promocionarà els esports nàutics.
No cal dir que davant d'una cita tan important tots els vogadors ens haurem d'implicar al màxim i que agraïrem el màxim suport i ajudes vinguin d'on vinguin.
I ara us passo el calendari de la Lliga Catalana amb les localitzacions:
06 de Juny Regata Llarga Distancia Badalona
20 de Juny I Regata de la Lliga Catalana de Llagut Badalona
04 de Juliol II Regata de la Lliga Catalana de Llagut Flix
18 de Juliol III Regata de la Lliga Catalana de Llagut Mataró
08 d'Agost IV Regata de la Lliga Catalana de Llagut Lloret
29 d'Agost V Regata de la Lliga Catalana de Llagut Lloret
05 de Setembre VI Regata de la Lliga Catalana de Llagut Cambrils
19 de Setembre VII Regata de la Lliga Catalana de Llagut Colera
25-26 de Setembre Campionat de Catalunya Deltebre
Be doncs, anims a tothom, ens espera moolta feina.
dilluns, 1 de febrer del 2010
Llenguatge marineru II
Aqui va la segona entrega de paraules relacionades amb el llagut. Com havia dit aquesta entrada està dedicada a tot allò que un vogador te a prop i fa servir.
"El vogador"
Rem: Peça de fusta o d'altres materials aproximadament cilíndrica en una part i plana a l'extrem oposat que s'utilitza per propulsar una embarcació. Al llagut, els rems han de ser simétrics respecte del seu eix longitudinal i la seva pala ha de ser plana.
Canya: Part del rem compresa entre l'empunyadura i la pala. Pot ser cilíndrica o aproximadament cilíndrica. En algunes ocasions pot presentar una part de secció cuadrada o rectangular que es fa servir de contrapes.
Empunyadura: O guió, Part del rem que aferren els vogadors. Pot ser de fusta o d'altres materials (goma) no lliscants que facilitin el control del rem.
Pala: Part del rem que submergida dona impuls a l'embarcació. Pot tenir formes diverses siguent les més comunes en forma de cullera o plana.
Tope: Es la peça o mecanisme que impideix la variabilitat de la palanca interior del rem. En el cas del llagut es fa servir un anell de goma.
Palanca interior: Es la distancia entre l'extrem del guió i el tope.
Palanca exterior: Es la distancia entre el tope i l'extrem de la pala.
Estrop: Tros de cap amb que es donen al rem dos o tres voltes folgades, subjectant-les amb un nus, i serveixen de punt de suport d'aquest rem, enganxant el conjunt a l'escàlam.
Orla: Peça longitudinal que finalitza el casc en la seva part superior.
Escalamera: Base de fusta que es fixa sobre l'orla per allotjar l'escàlam. En l'actualitat molts llaguts han substituït la base de fusta per una peça de plàstic que protegeix l'orla del fregament amb el rem.
Escàlam: Peça cilindrica fixada o allotjada a l'escalamera a la que es subjecta el rem mitjançant l'estrop.
Pedalina: Peces o conjunt de peces en les que el vogador recolza els peus per poder augmentar la força per remar.
Banc: Peça o conjunt de peces on el vogador recolza el tronc.
Travesser: Peces disposades de proa a popa, paral·leles a l'eix de crugia que suporten les bancades i pedalines.
Puntal: Peces verticals fixades en un dels seus extrems al casc o a les quadernes destinades a suportar els travessers.
Cremallera base: Peça dentada fixada als travessers que permeten la regulació dels bancs i les pedalines.
Cremallera mòbil: Peça dentada fixada als bancs o les pedalines que permeten regular la posició dels bancs o pedalines sobre la cremallera base.
Cargol de fixació: Cargol que fixa en una posició determinada la pedalina/bancada sobre la cremallera base.
Pom: Peça plàstica amb una femella interior que rosca sobre el cargol de fixació i fixa per pressiò la cremallera mòbil sobre la cremallera base.
Defensa: Element disposat als costats de l'embarcació que la protegeixen d'altres embarcacions o del moll. En l'actualitat les més utilitzades son de cautxu unflades per aire.
Rulo: Defenses per a embarcacions recreatives grans, que per el seu tamany son utilitzades per transportar el llagut per la platja o per petits desplaçaments.
Ballestrinque: Nus per fixar les defenses a més s'utilitza per a subjectar una corda a un pal o masteler, habitualment com amarri ràpid o quan la corda està sotmesa a una tensió constant, ja que el ballestrinque pot afluixar-se si cedeix aquesta tensió.
"El vogador"
Rem: Peça de fusta o d'altres materials aproximadament cilíndrica en una part i plana a l'extrem oposat que s'utilitza per propulsar una embarcació. Al llagut, els rems han de ser simétrics respecte del seu eix longitudinal i la seva pala ha de ser plana.
Canya: Part del rem compresa entre l'empunyadura i la pala. Pot ser cilíndrica o aproximadament cilíndrica. En algunes ocasions pot presentar una part de secció cuadrada o rectangular que es fa servir de contrapes.
Empunyadura: O guió, Part del rem que aferren els vogadors. Pot ser de fusta o d'altres materials (goma) no lliscants que facilitin el control del rem.
Pala: Part del rem que submergida dona impuls a l'embarcació. Pot tenir formes diverses siguent les més comunes en forma de cullera o plana.
Tope: Es la peça o mecanisme que impideix la variabilitat de la palanca interior del rem. En el cas del llagut es fa servir un anell de goma.
Palanca interior: Es la distancia entre l'extrem del guió i el tope.
Palanca exterior: Es la distancia entre el tope i l'extrem de la pala.
Estrop: Tros de cap amb que es donen al rem dos o tres voltes folgades, subjectant-les amb un nus, i serveixen de punt de suport d'aquest rem, enganxant el conjunt a l'escàlam.
Orla: Peça longitudinal que finalitza el casc en la seva part superior.
Escalamera: Base de fusta que es fixa sobre l'orla per allotjar l'escàlam. En l'actualitat molts llaguts han substituït la base de fusta per una peça de plàstic que protegeix l'orla del fregament amb el rem.
Escàlam: Peça cilindrica fixada o allotjada a l'escalamera a la que es subjecta el rem mitjançant l'estrop.
Pedalina: Peces o conjunt de peces en les que el vogador recolza els peus per poder augmentar la força per remar.
Banc: Peça o conjunt de peces on el vogador recolza el tronc.
Travesser: Peces disposades de proa a popa, paral·leles a l'eix de crugia que suporten les bancades i pedalines.
Puntal: Peces verticals fixades en un dels seus extrems al casc o a les quadernes destinades a suportar els travessers.
Cremallera base: Peça dentada fixada als travessers que permeten la regulació dels bancs i les pedalines.
Cremallera mòbil: Peça dentada fixada als bancs o les pedalines que permeten regular la posició dels bancs o pedalines sobre la cremallera base.
Cargol de fixació: Cargol que fixa en una posició determinada la pedalina/bancada sobre la cremallera base.
Pom: Peça plàstica amb una femella interior que rosca sobre el cargol de fixació i fixa per pressiò la cremallera mòbil sobre la cremallera base.
Defensa: Element disposat als costats de l'embarcació que la protegeixen d'altres embarcacions o del moll. En l'actualitat les més utilitzades son de cautxu unflades per aire.
Rulo: Defenses per a embarcacions recreatives grans, que per el seu tamany son utilitzades per transportar el llagut per la platja o per petits desplaçaments.
Ballestrinque: Nus per fixar les defenses a més s'utilitza per a subjectar una corda a un pal o masteler, habitualment com amarri ràpid o quan la corda està sotmesa a una tensió constant, ja que el ballestrinque pot afluixar-se si cedeix aquesta tensió.
Pel·lícula
Aqui teniu una noticia, si més no curiosa. Però amb ella queda palés la força del rem al nord. Es l'anunci del rodatge d'una pel·lícula en la que les traineres i el rem son els protagonistes, no es tracta d'un documental sobre el rem i les traineres basques si no que es una comedia social.
Aqui teniu un enllaç a la noticia apareguda a todoremo.com i clicant a la imatge aneu a la plana web de la pel·lícula "Traineras"
Aqui teniu un enllaç a la noticia apareguda a todoremo.com i clicant a la imatge aneu a la plana web de la pel·lícula "Traineras"
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
